Per què la torre de Pisa està inclinada?

La torre de Pisa està situada a la ciutat de Pisa, Itàlia. No se sap qui va ser el seu arquitecte però Alessandro Della va intervenir molt en la seva construcció. Ell no pensava que la torre s’inclinaria; es va construir perquè quedés vertical. És el campanar de la catedral de Pisa, la seva alçada és de 55 metres i es creu que pesa unes 14.700 tones.

Es va començar a inclinar quan s’estaven fent unes obres a l’agost de 1173. Al 1990 es va prohibir el pas als visitants. Per prevenir la seva caiguda, es van realitzar unes obres.

Més tard, al 2001, després d’aquestes obres, es va tornar a permetre el pas als visitants. De moment està inclinada un 10% després de les reformes que s’han fet fins al moment. Cada any s’inclina 1 cm encara que es creu que no es caurà però això serà perquè el dia que estigui inclinada mes de un 50% tornaran a prohibir el pas per treballar en posar-la recte un altre cop.

Benito Mussolini va voler intentar posar la torre recta: per fer l’experiment van tirar ciment als fonaments. El resultat no va ser bo. La torre es va enfonsar encara més a la terra tova.

Durant la segona guerra mundial, Estats Units va destruir les torres properes a Pisa per l'amenaça que suposaven els franctiradors des d'aquestes posicions.

El 27 de febrer de 1964, el govern d'Itàlia va demanar ajuda per prevenir la caiguda, i així és com ha quedat!

D'on prové la tradició dels castellers?

La tradició dels castellers és molt antiga i hi ha dues teories sobre el seu origen:

- La primera és que prové de la muixeranga, que és un conjunt de danses i de castells humans originaria del País Valencià. El lloc on més es practica és a l’Algemesí (Ribera Alta), però també existeixen colles i grups a altres diversos indrets de les comarques valencianes.

- L’altra teoria és que prové del ball dels Valencians, també originari del país Valencià. Aquest consisteix en un ball que es feia durant les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball. La seva popularitat es va estendre fins al sud de Catalunya on eren practicades al camp de Tarragona.

Per què plou àcid sulfúric a Venus?

Els científics pensen que el diòxid de sofre de l’atmosfera superior de Venus prové d’una boira d’àcid sulfúric. A altituds de 90 km, les temperatures són suficientment altes per a que l’àcid sulfúric s’evapori i es divideixi formant el diòxid de sofre per l’acció de la radiació solar.

Així és com es formen els núvols de Venus, que són molt diferents dels terrestres. Estan formats per una barreja de gasos en la que es combinen el diòxid de sofre i el vapor d’aigua, gràcies a la llum solar o la calor.

Aquest planeta està completament cobert per núvols. A Venus no serviria cap paraigua, ni un paraigua de plom perquè a Venus, el plom es fon.

La pluja de Venus es una de les més àcides de tot el Sistema Solar, és a dir, que el que plou es àcid sulfúric. Aquesta pluja, però, mai arriba a tocar el terra, ja que es desintegra mentre cau.

Per què no plou sempre que hi ha núvols?

Els  rajos del Sol evaporen l'aigua dels mars, oceans, llacs i rius convertint-la en vapor d'aigua (passa de l'estat líquid al gasós). 
A partir d'aquí, es formen els núvols.
Aquests núvols, quan arriben a zones més fredes, tornen a patir un canvi d'estat: poden passar de gas a líquid (pluja) o a sòlid (neu o calamarsa).
Per tant, ja sabem perquè no plou sempre que hi ha núvols. Aquesta és la solució:

Quan mirem al cel, veiem núvols i no està plovent, és perquè aquests núvols encara no han arribat a zones més fredes de l'atmosfera i, per tant, no hi ha hagut un canvi d'estat (de les molècules gasoses a les petites gotes d'aigua) per a poder caure en forma de pluja, neu o calamarsa.

Per què el dia es fa més llarg a l'estiu? Per què existeixen les estacions de l'any?

El fet que el dia sigui més curt a l’hivern i més llarg a l’estiu, de la mateixa manera que els canvis d'estacions, són conseqüència directa de la inclinació de la Terra. 
En el solstici d'estiu (que és quan la Terra està a prop del Sol) el Sol ocupa una posició més alta que mai respecte l'horitzó, per això el dia es fa més llarg i la nit més curta. A partir de llavors i al llarg dels 365 dies de l'any, el Sol anirà baixant la seva posició en el cel fins a arribar a la data del solstici d'hivern (que és quan la Terra està lluny del Sol), en el qual la nit és llarga i el dia curt.

La inclinació de l'eix rotatiu terrestre (que ve a ser d'uns 23 graus i mig) en el seu recorregut el·líptic al voltant del Sol, fa que la Terra tingui posicions en les quals els rajos solars incideixen de manera diferent: o més directa, amb el que hi ha unes parts més il·luminades que, per tant, també reben més calor; o més indirecta, amb el que reben menys calor. Això explica l'existència de les estacions.